Bloc I: Dimensió cultural

En aquest primer bloc es poden trobar els aspectes més relacionats amb l'art i l'educació. Concretament, apareix el mapa conceptual que engloba tots els coneixements apresos a l'assignatura i la visita al Museu Nacional d'çart de Catalunya.

Disfruteu tant com he fet jo!

Fem un mapa conceptual!

Aquesta va ser la primera i la última activitat a realitzar en aquesta assignatura, atès que havia de ser un mapa que poguès reflectir tot el que hem pogut aprendre sobre l'educació artística. 

Com ajuda per a fer-ho, la mestra ens va suggerir dos articles (el primer era de l'Heike Freire: Arte infantil y transformación social; i el segon de Kaori Iwai: La contribución de la EA en la vida de los niños) i un vídeo (programa antipop: La educación artística) per a poder obtenir idees per comenzar a construir-lo. I aquest va ser el resultat final:   

La veritat es que m'ha costat bastant fer aquest mapa, ja que el fet de poder relacionar tots els conceptes entre sí, a la vegada que se'ls hi dóna un sentit és una feina complicada, però afortunadament amb els consells de la mestra he pogut acabar-lo amb satisfacció.

Visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya!

Aquesta va ser l'activitat més pràctica de tota l'assignatura, ja que pots arribar a veure amb els teus propis ulls i presencialment diferents activitats que presenta el Museu Nacional d'Art de Catalunya (http://www.museunacional.cat/cat) adreçades a l'etapa d'educació infantil. 

Concretament, la mestra ens va programar tres activitats diferents, però com ens va dividir en tres grups cada un va realitzar una nomès. 

Taller 1. Històries en relleu: 

En aquest taller mostraven diferents materials utilitzats per escultors (Manolo Hugué, Joan Rebull, etc) com és el cas del fang, la pedra, la fusta i el metall. D'aquesta manera, ens fan un apropament sobre com treballen aquests escultors i d'on treuen la seva inspiració.

Concretament, el grup que va fer aquest taller va realitzar algunes activitats en les quals a través del cos i al ritme de la música van experimentar les qualitats dels materials. Per exemple, van modelar plastilina al compàs de la música.

A continuació, us posaré el link d'un vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=pOYDRLyyi6w, on es poden veure a infants de P3 de l'Escola Mare Nostrum de Barcelona fent un projecte d'art sobre les escultures a l'escola i com això els acaba dirigint cap aquest taller al MNAC. 

Taller 2. Fades i follets: 

En aquest taller, els infants són acollits per la fada goteta d'aigua que els introduirà una mica en la presentació de l'activitat. Bàsicament, el que van fer es proposar-los fer una exploració corporal d'alguns dels personatges que tenen representats en les diferents obres (un cop hagin fet un bon recorregut). Tenint això com a idea principal, el que faran és recrear amb el cos (amb una llibertat total de moviments) els personatges fantàstics que hauran conegut, i tot això el ajudarà a fer la dansa final de l'activitat.

A continuació, us posaré un link: https://www.youtube.com/watch?v=-ooE3qFOxnU, sobre un vídeo que mostra la representació creativa (un conte inventat) dels alumnes de P5 desprès d'haver realitzar aquesta activitat al MNAC.

Taller 3. So i color: 

En aquest taller, s'han triat set aspectes diferents del romànic per a treballar, però que alhora puguin ser interessants pels infants d'aquestes edats. Primerament, es fa una rebuda com a presentació de l'activitat on coneixeran als personatges que trobaran a l'itinerari del museu. Per fer aquesta explicació s'utilitza un conte amb imatges d'alguns dels personatges que aniran descobrint al museu, a més d'un titella de talla que farà de joglar. Llavors tenint això com a base, es començaran a treballar set aspectes del romànic per individual, relacionant-lo a la vegada amb diferents obres que es poden trobar en el museu: 

- La mirada: l'obra el serafí es pot aprofitar per provocar una actitud d'atenció i observació i per parlar de la importància de la mirada.

- La naracció: els frontals d'altar com el de Cardet poden ser útils per treballar el vessant narratiu de l'art romànic.

- L'espai: el crist en majestat de l'absis de Sant Climnet de Taüll ens pot ajudar a fer viure l'impacte global de l'emplaçament de la imatge en relació amb l'espai arquitectònic. 

- El gest: un recull d'imatges amb diapositives poden esdevenir una bona forma d'observar el gest de diverses figures que estan repartides per totes les sales idescobrir la importància del gest com a part integrant del discurs simbòlic.

- El ritme: les sanefes, presents a la majoria d'obres de l'art romànic, són un material que permet experimentar amb facilitat ritmes i seriacions. 

- El volum: l'observació de la imatgeria pot ajudar a valorar el volum i a descobrir, a partir de l'empatia, la postura, l'expressió i la relació mare-fill.

- El simbolisme: el griu és una pintura molt interessant per treballar la funció simbòlica del romànic a partir dels éssers fantàstics. 

Malauradament, haig de dir que no vaig poder asistir a cap taller, i aquest fet és una cosa que no em va agradar, atès que la principal perjudicada vaig ser jo com a estudiant. He pogut veure tot el que van gaudir els meus companys i companyies en els diferents tallers, i per aquest motiu estic preparant una visita amb algunes famílies que conec amb infants per tal de poder-los acompanyar i veure vivencialment, sinó són aquests tallers uns altres. 

Gràcies per aquesta oportunitat!

Bloc II: Dimensió productiva

En aquest segon bloc trobareu la part més pràctica d'aquesta assignatura, en ella es pot veure reflectida tot el que he pogut aprendre, experimentant i vivenciant-lo amb les meves pròpies mans, per tant, aquestes són les meves petites creacions.

En aquest segon bloc es pot trobar el següent:

-  Elements del llenguatge visual i plàstic: Sessió de fotografia!

- L'apartat del dibuix composat per: la introducció, els exercicis de desbloqueig, aspectes negatius i positius i la natura morta.

- L'apartat del color composat per: la introducció, tècnica d'estampació, tècnica del frottage i estratègies per aconseguir colors (fer paleta).

- L'apartat del volum composat per: la composició lliure amb canyes de plàstic.

- El procés de creació artística: El nostre petit granet a la UAB!

Sessió de fotografia!

En aquesta sessió de fotografia ens van proposar de fer un treball, en el que havíem de fotografiar uns conceptes relacionats amb el dibuix, el color i el volum i seguint un tema concret. 

Per aquesta raó, el nostre grup desprès de pensar-s'ho molt, vam decidir de fer "El cicle de la vida", atès que és una tema que pot englobar moltíssims aspectes que podem trobar al nostre abast. 

Com he tingut problemes alhora de pujar el vídeo que hem montat, proposo que entreu en aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=GtwqkvWC3M4&feature=youtu.be, i pogueu veure'l des d'un compte que hem obert en el youtube.

Espero que el disfruteu!

INTRODUCCIÓ AL DIBUIX!

Sempre hem considerat el dibuix com un mitjà de comunicació i expressió dels nostres pensaments, emocions o sentiments, tot i que també l’utilitzem com a representant de la realitat en la que vivim o imaginem. Així doncs, per què tothom dibuixa la flor i la típica caseta de la mateixa manera? Què ens ha passat? La resposta és molt senzilla: ja no sabem mirar ni observar allò que volem plasmar en el dibuix realista, sense tenir una idea estereotipada. Per aquesta raó, hem de començar a trencar amb tot això! Alliberem-nos de tots aquests prejudicis i observem realment allò que tenim davant: la seva perspectiva, les ombres, la seva proporció, etc. Comencem a treballar en edats tempranes aquest concepte per tal de poder despertar i activar l’hemisferi dret del nostre cervell. Posem-nos mans a l’obra!   

Dibuix de desbloqueig: primera sessió

En aquesta primera sessió, vam estar treballant el dibuix de desbloqueig de la següent manera: agafàvem un objecte qualsevol, el situàvem al nostre davant (a un palm de la nostra cara), i resseguíem el seu contorn col·locades cap a un costat de la taula per tal de no mirar la fulla. L'objectiu d'això era resseguir el contorn de l’objecte a la vegada que el seguíem amb la mirada, anant poc a poc. 

Haig d’admetre que amb el primer objecte vaig acabar mirant la fulla per por als resultats. Però observant que les meves companyies es deixaven emportar, vaig acabar gaudint de l’activitat i, mica en mica, vaig anant veient una evolució en mi mateixa. Sorprenentment, cada vegada que agafava un objecte nou el resultat era millor! Imagina’t si ho féssim mirant la fulla! Canviaria el resultat? 

A continuació, adjunto els dibuixos que vaig acabar fent en aquesta primera sessió com a exemples. 

Desprès d'haver intentat resseguir els contorns dels objectes, la mestra ens va donar indicacions de que ho havíem de fer en una posició amb la nostra mà, tenint en compte els nostres plecs i altres detalls. La veritat, es que aquesta segona part va ser més difícil que la primera amb els objectes, atès que no havíem de plasmar en el full tants detalls. Per aquesta raó, vaig intentar anar més a poc a poc per tal de poder plasmar tot el que el meu ull observava.

El resultat d'aquest exercici va ser el següent:

Aspectes negatius i positius d'un objecte: primera sessió

En aquesta mateixa primera sessió, també vam començar a treballar els aspectes negatius d'un objecte determinat (el que tu escollissis) amb un pinzell i tinta per tal d'intentar pintar-lo en una fulla. 

Aquesta vegada sí que podíem mirar la fulla, i la veritat es que no va ser tant fàcil com pensava. Vaig haver de repetir l’activitat perquè les dues parts de l’objecte m’havien quedat desiguals, per tant, el resultat final va ser molt més satisfactori que aquest. 

A més, sorprenentment, va ser una activitat que hem tenia tant concentrada que no vaig adonar-me de era l’hora de marxar i jo la volia acabar. 

A continuació, adjunto el resultat final d'aquest exercici per a què el pogueu veure:  

Dibuix de desbloqueig: última sessió

En aquesta sessió, vam tornar a intentar el que portem treballant des de la primera sessió: resseguir el contorn d'un objecte o mà, a la velocitat de l'ull. 

La diferència es que en aquesta sessió veurem l’evolució entre els primers cops i l'actualitat, però aquest cop utilitzant un retolador negre. 

La veritat es que al principi va sorprendre'm el fet de que ho fèssim amb retolador negre, tot i que, un cop vaig començar em vaig adonar de que em resultava molt més fàcil que les primeres vegades. Em vaig sentir més segura, i fins hi tot anava més ràpida! Em va agradar sentir aquesta evolució dins meu, i no nomès en els traços del dibuix.

El resultat d'aquest exercici va ser el següent:  

Dibuixem natura morta

En aquesta última sessió en la que treballàvem el dibuix, ens vam centrar en dibuixar, des de la nostra perspectiva, una sèrie d’elements (natura morta) exposats a una taula davant nostra. Per tant, ens havíem de centrar i escollir els elements que volíem plasmar en tamany real a la nostra fulla de DINA 3.

Per aquesta raó, primer de tot, vam començar a fer els eixos de simetria dels diferents objectes escollits per tal de que sigui més fàcil de dibuixar-los, i tenint en compte els espais buits que hi podem trobar. 

Primer vaig començar a fer-ho en llapis i no en carbonet, atès que mai havia utilitzat aquest material i preferia anar segura. 
La veritat és que aquest exercici tenia la seva dificultat, tot i que, em vaig adonar de que si observaves bé el què tenies davant sempre t’adonaves d’una altra cosa nova que havies passar de llarg. Per tant, això demostra de que em de dedicar el temps suficient a observar allò que volem plasmar en el dibuix, amb paciència. 

Les imatges que he adjuntat, a continuació, és el procès que vaig seguir en aquest dibuix:  

Un cop vaig tenir quasi tot el dibuix fet, la mestra ens va donar indicacions d'utilitzar el carbonet que havíem portat per tal de poder treballar les llums i les ombres en el nostre dibuix. 

Al principi semblava bastant complicat de fer, tot i que desprès de que la mestra ens ensenyes una mica com fer-ho va ser deixar-se emportar i prestar molta atenció i observació als objectes. Al final, va ser més fàcil del que em pensava! Tot i que, malauradament no vaig poder acabar aquest procès, atès que no hem va donar temps. 

Per tant, el resultat final d'aquest exercici és el següent:  

D'aquesta mateixa activitat lliurement vaig decidir fer una repetició d'aquest exercici a casa meva i utilitzant uns altres elements. Volia continuar treballant aquesta nova tècnica apresa i el resultat final d'aquest segon dibuix és el següent:

Personalment, m'ha agradat molt aprendre una tècnica nova amb la que poder treballar el dibuix amb uns altres estris, com és el cas del carbonet. 

INTRODUCCIÓ AL COLOR!

El color. Tots els dies des del primer moment en el que obrim els ulls veiem tot el nostre voltant d’uns colors determinats: objectes, persones, el món,... Per tant, al dia veiem una gran quantitat de colors incomptables. I fins hi tot podem amb ell podem representar les nostres pròpies idees, pensaments i emocions.

    

Realment si intentem definir el color, el nostre llenguatge és bastant pobre, ja que en realitat no tenim gaire desenvolupada la visió cromàtica i això fa que la nostra percepció visual sigui estereotipada.

A més, podem trobar algunes variables que condicionen en la percepció del color, com per exemple, la llum, els canvis d’estació i les propietats del propi objecte (opacitat, transparència, brillantor...).

Pintar no és gens fàcil, però és una manera que tenim d’educar la percepció per tal de ser més sensibles en relació amb el nostre entorn. Normalment els pintors juguen contínuament amb el registre cromàtic, treballen visualment, per tal de poder expressar allò que senten dins seu. Per tant, deixem-nos emportar pel que sentim i comencem a utilitzar més els colors en les nostres vides!

Tècnica d'estampació!

En una part d'uns dels seminaris vam poder treballar la tècnica d'estampació utilitzant els colors primaris i el blanc. A partir d'ells havíem d'experimentar barrejant-los, sempre començant pels colors clars. Durant aquesta estona, una de les coses que vaig aprendre es que per enfosquir un color no cal utilitzar el negre, sinó els altres dos colors primaris. 

Per tal de poder treballar aquesta tècnica vam fer dos tallers diferents. El primer d'ells consistia en utilitzar elements naturals i experimentar amb ells i amb els colors, estampant-los en una fulla DINA 4. Com podeu observar a la imatge d'aquest primer taller al principi vaig posar molta pintura de color blau en una fusta llisa i el resultat obtingut va ser horrible com es pot veure, atès que al posar tanta pintura no es va poder estampar gens bé la superfície de la fusta i nomès hi havia pintura. Per aquesta raó, a partir d'aquell moment vaig començar a posar menys pintura i això va fer que el resultat anes millorant. 

El segon taller que vaig fer treballant aquesta tècnica va ser utilitzant una màquina "d'allisar" que hi ha al taller on fem les classes. Vaig escollir tres elements naturals diferents i els vaig posar poqueta pintura per un costat per tal de poder garantir una millor estampació. Aquest costat pintat de cada element vaig posar-ho amb compte sobre una fulla DINA 4 i vaig anar a utilitzar la màquina que el que fa es passar per sobre de la fulla allisant (i en aquest cas estampant) el que havia sota. 

El resultat obtingut d'aquest taller va ser el següent:

D'aquesta tècnica d'estampació (que no utilitzava des de que era petita) he pogut aprendre que el més important és la textura que et queda en el resultat final. Personalment m'ha agradat molt tornar a utilitzar-la i sobretot poder experimentar amb ella.

Per últim, la mestra ens ha posat unes imatges molt interessants on es treballava la tècnica gyotaku que representa que captura l'ànima dels peixos utilitzant aquesta mateixa tècnica d'estampació. A continuació, m'agradaria posar alguns exemples d'això:

(Aquestes imatges han estat agafades del google)

Tècnica del frottage!

La tècnica del frottage és una de les altres estratègies treballades en aquesta assignatura. En el taller realitzat a l'aula vam escollir diferents tamanys i formes de fulles per tal de començar a fer la nostra composició. També vaig triar diferents colors de ceres, i col·locant les diferents fulles escollides sota una fulla de DINA 4 vaig començar a realitzar la tècnica procurant que es quedes ben reflectit la textura de cada fulla. 

Aquest va ser el resultat final de la meva composició:

Aquesta és una altre tècnica que també ajuda a treballar la textura dels objectes o elements triats. Personalment, aquesta tècnica no recordo haver-la utilitzar quan era més petita, així que m'ha agradat poder experimentar en aquesta assignatura.   

Fem una paleta!

En aquest seminari vam treballar una estratègia per aconseguir diferents colors: fer una paleta. Per aquest motiu, vam sortir pel campus de la universitat per tal de buscar elements naturals (la majoria va agafar fulles) de diferents colors per tal de treballar-los i experimentar dins de l'aula utilitzant els colors primaris i el blanc. 

La fulla que vaig triar per fer aquest taller va ser la següent:

Mica en mica, vaig anar experimentant amb els diferents colors per tal de trobar algun to semblant a la fulla. No va ser tant difícil com pensava la veritat. Els meus primers intents van ser aquests:

I sense saber molt bé com cada vegada m'anaven sortint més tons diferents. La veritat es que els que més em van costar van ser els tons vermellosos, atès que entre ells s'assemblen molt, perquè la seva diferenciació és petita. 

Un cop vaig ensenyar a la mestra l'anterior composició, em va dir que intentes trobar algun més per tal de completar els nou tons diferents. Així doncs, el resultat final va ser aquest:

Personalment, aquest taller és dels que més m'han agradat, perquè és sorprenent la gran quantitat de tons que es treure d'una fulla tan petita si la observes amb atenció. Malaurament, nomès ens centrem en els colors principals que veiem i llest, per aquest motiu, estic molt contenta amb aquest taller, estic aprenent a observar realment el que hi ha dins d'un element.

Volum: Composició lliure amb canyes de plàstic!

Per poder treballar el volum dins d'aquesta assignatura, la mestra ens va proposar de fer una composició lliure amb canyes de plàstic, utilitzant l'escaldor d'una espelma per tal de poder unir les extremitats de les canyes de plàstic. Així doncs, el que vaig intentar fer és simplement no pensar en res i deixar que les meves mans actuessin per si mateixes, i aquest va ser el començament del resultat:

Desprès de tenir això com a base, vaig decidir intentar unir més extrems de la composició per tal de poder experimentar. 

El resultat final d'això va ser el següent (vist des de diferents perspectives):

La veritat es que aquesta activitat va agradat molt de fer perquè és una tècnica que mai havia fet i que tampoc és gaire difícil de fer amb infants d'edats més grans. 

Deixar lliure la ment, deixant-te emportar pel que senten les teves mans és una molt bona experiència!

Procès de creació artística!

En aquest apartat, abans de començar a parlar del procès de creació de la nostra columna, m'agradaria reflectir quins són els referents artístics que vam tenir en compte per realitzar-ho: l'art al carrer (Street art) i l'exposició murals (Fundació Joan Miró de Barcelona). Aquests referents ens el va facilitar la nostra mestra, posant-nos un vídeo en el cas de l'art al carrer que va resultar ser molt interessant, mentre que de l'exposició dels murals ens va ensenyar algunes imatges molt impactants. 

D'aquesta estona vaig agafar algunes idees bàsiques a tenir en compte per realitzar la nostra creació artística: 

- Si s'ha de pintar amb les mans, ha de ser amb pintures molt bàsiques.

- Les reseves (parts que no vols pintar) es poden fer amb cinta de paper.

- Utilitzar plantilles. 

- Un altre recurs seria amb el projector reflectir a la pared i repassar la imatge. 

- Per no fer el dibuix a mà alçada, es pot recolzar el dit petit (amb la punta) a la paret.

Desprès d'això, vam poder conèixer una pàgina molt interessant: http://www.xtec.cat/~mmoron, sobre l'art del segle XX a l'escola. Allà vaig agafar una frase que em va cridar molt l'atenció: "Un artista intenta connectar amb el seu interior alhora d'interpretar". 

Seguidament, la mestra ens va fer un exercici molt curiós que em va reflexionar molt. Ens va mostrar diferents imatges de natura morta i ens preguntava (en general) quines activitats es podrien fer i què podríem treballar allà. El resultat d'això va ser bastant lamentable, ja que vaig poder comprovar que cada vegada tinc menys creativitat, a causa de no utilitzar-la. Recordo que quan estava fent el Cicle Superior d'Educació Infantil tenia una gran varietat d'idees sempre, i des de que he començat la universitat tot això ha canviat, pel sol fet de que mai ens ajuden a potenciar-ho. Això t'ajuda molt a reflexionar.

Un cop vam tenir clars aquests referents donats a l'aula, m'agradaria explicar el procès que va tenir la nostra columna com a creació artística. La meva parella és la Carmen, una noia que ha vingut des de Galícia aquest any i que no coneixia. La veritat es que vam tenir problemes des d'un començament amb aquest projecte, atès que vam tenir unes setmanes en les que no coincidíem d'horaris i això va fer difícil la posada en comú per fer l'esbos. A continuació us poso una idea de l'esbos que vaig tenir. 

Afortunadament aquest esbos és molt semblant a la idea que va tenir la meva parella, la Carmen, però veient la dificultat que suponia seguir aquest esbos vam pensar en fer-ho més senzill i simplement centrar-nos en la idea de bombolles que flotessin. I el resultat final va ser el següent: 

Sincerament, desprès d'haver finalitzat aquest projecte estic molt contenta amb el resultat obtingut. Al principi se'm va fer estrany la idea de pintar les columnes de la universitat, però veient el resultat conjunt i global m'ha agradat moltíssim, perquè malgrat les diferents idees repreentades, totes en formem part. 

CONCLUSIONS: Valoració personal

Desprès d'haver finalitzat aquesta assignatura haig de dir que estic molt contenta per tot el que he pogut aprendre, ja que han sigut uns moments en els que he pogut reflexionar molt. 

Si faig un transcurs d'aquest temps, recordo que a principi de curs, ben bé, tenia una mica de por per saber què em trobaria amb aquesta assignatura. El nom de l'assignatura et fa pensar si realment serà pràctica, si per fi podré experimentar i aprendre realment, en compte, de memoritzar i vomitar allò que tinc al cap. Molt mestres ens han ensenyat la gran importància que té portar i vivenciar a la pràctica allò que t'ensenyen, però malauradament pocs docents han arribat a fer-ho realment, malgrat les seves paraules. Per aquesta raó, estic molt satisfeta per la gran coherència i organització dels docents d'aquesta assignatura, ja que en tot moment la mestra ens ha parlat amb claredat i sinceritat, i tot allò que ens deia ens ho ha pogut demostrar a la pràctica. I aquest fet, m'ha ajudat moltíssim com a estudiant alhora d'aprendre, perquè no nomès ens ensenyava la part teòrica dels diferents conceptes que ens ha estat ensenyant, sinó que també ens donava la oportunitat de que ho poguessim experimentar, manipular, vivenciar! I així és com realment una persona pot aprendre. 

Al llarg d'aquesta assignatura, he pogut aprendre i conèixer diferents conceptes del dibuix, el color i el volum (alguns ja coneguts, però d'altres no), però mentre ho duia a la pràctica he pogut veure com el més important no és el resultat final, sinó el seu procès. Sorprenentment, he sigut capaç de dibuixar amb precisió el contorn d'una mà amb tot detall i sense mirar... com és possible? Però el que realment és sorprenent es que funciona, és a dir, com haureu vist en les meves anteriors entrades el resultat final és fascinant. Amb 22 anys de vida, mai havia dibuixat amb tanta precisió i seguretat una cosa tan senzilla com és una mà o un dit. I l'únic secret d'això, és el fet d'observar. Sí, observar. Com una cosa tant clara se'ns passa per alt? Al principi, quan la mestra ens explicava aquest fet no m'ho podia creure, dubtava d'això, perquè tenia la certesa de que tots nosaltres ja observem l'ho suficient com per poder-ho fer. Però, al poder vivenciar i fer totes les pràctiques proposades al llarg de l'assignatura he pogut adonar-me de la gran veritat d'això. A l'article de Roser Juanola, això ens ho demostra molt bé. Com realment pares, respires amb tranquil·litat i observes (que és un concepte diferent a mirar), realment t'adones de tot el que tens davant. Trenquem amb totes les idees estereotipades que la nostra societat ha creat (idea important que també he pogut aprendre)! És molt curiós com he pogut estereotipar tant tot el que tenim al nostre voltant. Estem ensenyant molt malament als nostres infants... Realment no els mostrem tal i com és l'entorn, i això és una gran llàstima.   

També he pogut entendre la gran importància que té l'art en les nostres vides, en el segle XXI i l'ho poc valorat que està. Aquest fet l'he pogut aprendre realitzant el mapa conceptual d'aquesta assignatura, ja que a l'haver de llegir diferents articles i veure el vídeo he pogut adonar-me de que estava equivocada totalment amb el concepte d'art que tenia. Sí, abans era d'aquelles persones que englobaven i relacionaven aquest concepte amb el fet de saber dibuixar bé, és a dir, pensava que nomès un grup selecctiu podia realment entrar dins del concepte d'artista, com és el cas de la meva germana petita. Tots sabem que dibuixa molt bé, perquè sap trobar l'ànima en tot el que fa i és capaç de transmetre-ho. Però realment, m'he adonat de que tots en el fons som artistes. L'art és una molt bona eina de poder treure tot el que tenim dins nostre, de poder transmetre el que sentim o pensem, i hauríem d'aprofitar-la! M'agradaria deixar constància d'aquest vídeo que he trobat sobre aquest tema i que m'ha agradat molt: https://www.youtube.com/watch?v=Q_BFG6v5w90. El secret es que t'has de deixar emportar per l'art i gaudir-ho! Com a futura mestra d'educació infantil estic molt contenta d'haver pogut aprendre aquesta idea per tal de poder transmetre-la als més petits. És hora de que també s'adonin de que són petits artistes!  

Per últim, m'agradaria posar el link d'un vídeo que he trobat: https://www.youtube.com/watch?v=cpNDbQhoMBk, i que m'ha sobtat molt. M'he adonat de que l'art no té fronteres, i que per aquest motiu nosaltres com a artistes l'hem d'aprofitar la màxim! 

Gràcies per ensenyar-me tot això!

Referències bibliogràfiques

En aquest apartat podreu trobar la bibliografia recomanada de la guia de l'assignatura, entre d'altres documents interessants que han afavorit a l'enriquiment dels meus aprenentatges com a estudiant. 

BIBLIOGRAFIA

• Albers, J. (1963). La interacción del color. Madrid: Alianza.
• Acaso, M. (2009). La educación artística no son manualidades. Nuevas prácticas en la enseñanza de las artes y la cultura visual. Madrid: Catarata.
• Berger, R. (1976). El conocimiento de la pintura. Barcelona: Noguer.
• Berger, J. (2001). Modos de ver. Barcelona: Gustavo Gili.
• Bamford, A. (2009). El factor ¡wuau!. El papel de las artes en la educación. Barcelona: Octaedro.
• De Bartolomeis, F.(1994). El color de los pensamientos y de los sentimientos. Barcelona: Ediciones Octaedro, S.L.
• De Grandis, L. (1985). Teoría y uso del color. Madrid: Cátedra.
• Edwards, B. (1994). Aprender a dibujar con el lado derecho del cerebro. Barcelona: Urano.
• Efland, A. (1979). Arte y percepción visual. Madrid: Alianza.                                                            - (1993). Consideraciones sobre la educación artística. Barcelona: Paidós.                                        - (2002). Una historia de la educación del arte. Tendencias intelectuales y sociales en la enseñanza de las artes visuales. Barcelona: Paidós.                                                                                                 - (2004). Arte y cognición. La integración de las artes visuales en el currículum. Barcelona: Octoedro.
• Efland, A.; Freedman, K.; Sruhs, P. (2003). La educación y el arte posmoderno. Barcelona: Paidós.
• Eisner, E. W. (1995). Educar la visión artística. Barcelona: Paidós.                                                    - (1998). El ojo ilustrado. Indagación cualitativa y mejora de la práctica educativa. Barcelona: Paidós.                                                                                                                                             - (2004). El arte y la creaciónde la mente. Barcelona: Paidós.
• Gardner, H. (1994). Educación artística y desarrollo humano. Paidós: Barcelona.                               - (1999). Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica. Barcelona: Paidós.                                      - (2000). La educación de la mente y el conocimiento de las disciplinas. Barcelona: Paidós                - (2000).  Barcelona: Paidós. La educación de la mente y el conocimiento de las disciplinas.
• Gombrich, E. H. (1980). . Madrid: Alianza. Historia del arte 
• Grosenick, U. (ed) (2001). . Colonia: Taschen. Mujeres artistas de los siglos XX y XXI
• Hayes, C. (1986). . Madrid: Hermann Blume. Guía completa de pintura y dibujo
• Malins, F. (1983). . Madrid: Hermann Blume. Para entender la pintura                                               - (1983):  Madrid: Hermann Blume. Mirar un cuadro: para entender la pintura.
• Moreno, T. (1996). . Barcelona: Ariel. El color. Historia, teorías y aplicaciones
• Witgenstein, L. (1994). . Barcelona: Paidós. Observaciones sobre los colores
• Wöfflin, H. (1989).  Madrid: Espasa Calpe. Conceptos fundamentales en la Historia del Arte.

WEBS D'INTERÈS, PEL·LÍCULES I DOCUMENTS AUDIOVISUALS

• Art Education from Democratic . Life www.naea-reston.org/olc/pub/NAEA/home/
• A Critical Enlaces Tool Kit. El aprendizaje de las Artes y conocimientos académicos del estudiante y desarrollo social. www.aep-arts.org/resources/toolkits/criticallinks/
• Conferencia Mundial sobre la Educación Artística: construir capacidades creativas para el siglo XXI. Hoja de rutapara la Educación Artística. (2006) http://portal.unesco.org/culture/es/ev.php-URL_ID=39546&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html
• Curriculum Educació Infantil. http://www9.xtec.cat/web/curriculum/infantil
• Iwai, K. (2003).  La contribución de la educación artística en los niños. http://www.ibe.unesco.org/publications/Prospects/ProspectsPdf/124s/iwas.pdf
• Morón, M. (2005).  L'art del segle XX a l'escola. http://www.xtec.cat/~mmoron
• Olaya, O. L. (2006). Defensa de la educación artística, compromiso de todos los sectores educativo, artístico y cultural. http://portal.unesco.org/culture/en/files/30179/11415069571olga_olaya_lucia.pdf/olga%2Bolaya%2Blucia.pdf
• Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura. UNESCO. http://www.unesco.org/es/education
• Riedelsheimer, T. (2001).  Ríos y Mareas: Andy Goldsworthy y la obra del tiempo. http://blueboyspain.wordpress.com/2008/08/23/rios-y-mareas-andy-goldsworthy-el-arte-efimero-de-la-naturaleza/
• Vilasdebó, C. (1961).  Alexander Calder: Le Cirque de Calder (1927). http://www.youtube.com/watch?v=MWS96nzFUks
• La ciudad de la pintura. http://pintura.aut.org/

Annexes

En aquest apartat es poden trobar diferents articles i apunts que he pogut agafar al llarg d'aquesta assignatura. Llavors com el blog no em permet penjar pdf's, posaré el link del dropbox que la mestra va crear on podem trobar tot el següent:

1.- Article Heike Freire (Educació artística): http://goo.gl/vGeCU2

2.- Article Kaori Iwai: http://goo.gl/SWqVUw

3.- PP estampació i monotips: http://goo.gl/Xe1FG8

4.- Article Roser Juanola: http://goo.gl/GX6d52

5.- Articles Montse Nicolás: http://goo.gl/Nghh5Z

6.- Pdf tallers

     - Taller històries en relleu: http://www.museunacional.cat/es/historias-en-relieve-la-escultura-para-los-mas-pequenos 

     - Taller fades i follets: http://www.museunacional.cat/sites/default/files/dansa_488_mb.pdf 

     - Taller so i color: http://www.museunacional.cat/sites/default/files/so_coloralromanic.pdf

7.- Llenguatge visual i plàstic (taula elements del llenguatge visual i plàstic)